Els meus amics encara no s’han despertat, estem 500 anys enrere i no se com tornar a casa, estic ben atabalat – pensava en Francesc –.

Al cap de quinze minuts es va despertar la Maria tot dient:

- On som? Això no es la platja del poble.

Jo vaig respondre:

- No, no es la platja del poble, el cofre ens ha treslladat 500 anys enrera, a l’època dels pirates.

Mica en mica es naben despertant els altres.

Quan ja els hi havia explicat on herem i perquè, va arribar un vaixell a l’illa, era un vaixell de pirates.

- Això vol dir que estem a l’algè.*-va dir l’Àngel afirmant.

Al cap de quinze minuts o sigui un quart d’hora, va baixar el capità del vaixell.

Un home al, fort i no gaire cimpatic.

El capità no es va adonar de que estavem allà però llavors, l’Aleix, va esternudar.

En aquell moment, el capità va dir:

- Qui hi ha? Au surt i lluita com un home!

Llavors van baixar del vaixell dos o tres pirates més.

Un d’ells li va dir:

- Que li passa capità?

- No res! m’ha semblat que hi havia algú per els voltants.- Va dir el capità no gaire combençut -.

Al cap de deu minuts els pirates ja havien descarregat tots els tresors, joies i esclaus que portaven dins del vaixell.

Quan varen haver marxat tots els pirates, vam sortir de darrere d’un roc que ens havíem amagat.

Però en aquell moment va sortir un nen d’aproximadament dotze anys que ens va dir:

- No hauríeu de ser aquí! el capità d’aquest vaixell es capas de tot.

-I tu qui ets? – vaig dir jo espentat-.

- Jo soc el grumet d’aquest vaixell i em dic Saïd.

Quan va dir que era el grumet del vaixell ens vam pensar que era dolent com els altres pirates però després vam veure que no.

Ell ens va dir:

- Si el capità us veu aquí us esclavitzarà, aneu al poble i demaneu per el senyor

Josep. Digeu-li que veniu de part meva, ell us allotjarà i us donarà de menjar.

Ens trobarem aquí demà quan surti el sol.

Vam fer el que ens va dir el gromet.

MMI

(conte escrit amb 9 anys)