La caixa màgica (I)
Hi havia una vegada un nen que es deia Francesc.
A en Francesc li agradava molt investigar, per això un dia va pujar dalt les golfes de casa seva per buscar coses antigues.
Va trobar un retrat del seu rebesavi però estava una mica escardat.
També va trobar la flauta travessera de fusta vella de l’avi que se la va canviar per una de metall perquè estava desafinada.
La màquina d’escriure, que no se sap ven bé de qui era perquè ja la van comprar de segona mà, i moltes coses més.
Va sentir que el cridaven, va parar una mica més d’atenció, era la mare que el cridava per anar a dinar.
Després de dinar en Francesc tot content, va tornar a pujar a les golfes.
Va veure que sota d’una camisa vella del pare i havia alguna cosa, va agafar la camisa amb molt de comte perquè pel pare aquella camisa era molt valuosa.
Quan per fi l’havia apartat va veure una caixa vella plena de pols.
Primer no li va donar gents d’importància però després li va agafar curiositat i la va obrir, va veure que hi havia un mapa.
Al mapa i posava unes coses molt estranyes que no sabia llegir, l’únic que es podia llegir era “platja”.
Així que va trucar els seus amics, en David, la Mar, l’Isil, l’Àngel, l’Aleix i la Maria i va agafar un bon berenar. Va anar a tota pastilla cap a la platja del poble.
Allà es van reunir tots plegats i el David va dir:
- Au, que esperes ensenya’ns el mapa.
Jo molt nerviós vaig treure el mapa de la maleta, que estava una mica arrugat perquè m’havia deixat la carpeta a casa.
Jo vaig dir:
- Mireu aquest es el mapa diu que hi ha d’haver un cofre a aquesta platja, bé això es el que he entès, així que a buscar.
Tots ens vam posar a buscar però no hi havia manera, no trobàvem res.
Continuará...
Quan pugui ja aniré afegint més pàgines d'aquest conte, perquè és molt llarg.
MMI
