Escric per l'escriptura

La caixa màgica (II)

2007-12-14T20:55:53+00:00

Els meus amics encara no s’han despertat, estem 500 anys enrere i no se com tornar a casa, estic ben atabalat – pensava en Francesc –.

Al cap de quinze minuts es va despertar la Maria tot dient:

- On som? Això no es la platja del poble.

Jo vaig respondre:

- No, no es la platja del poble, el cofre ens ha treslladat 500 anys enrera, a l’època dels pirates.

Mica en mica es naben despertant els altres.

Quan ja els hi havia explicat on herem i perquè, va arribar un vaixell a l’illa, era un vaixell de pirates.

- Això vol dir que estem a l’algè.*-va dir l’Àngel afirmant.

Al cap de quinze minuts o sigui un quart d’hora, va baixar el capità del vaixell.

Un home al, fort i no gaire cimpatic.

El capità no es va adonar de que estavem allà però llavors, l’Aleix, va esternudar.

En aquell moment, el capità va dir:

- Qui hi ha? Au surt i lluita com un home!

Llavors van baixar del vaixell dos o tres pirates més.

Un d’ells li va dir:

- Que li passa capità?

- No res! m’ha semblat que hi havia algú per els voltants.- Va dir el capità no gaire combençut -.

Al cap de deu minuts els pirates ja havien descarregat tots els tresors, joies i esclaus que portaven dins del vaixell.

Quan varen haver marxat tots els pirates, vam sortir de darrere d’un roc que ens havíem amagat.

Però en aquell moment va sortir un nen d’aproximadament dotze anys que ens va dir:

- No hauríeu de ser aquí! el capità d’aquest vaixell es capas de tot.

-I tu qui ets? – vaig dir jo espentat-.

- Jo soc el grumet d’aquest vaixell i em dic Saïd.

Quan va dir que era el grumet del vaixell ens vam pensar que era dolent com els altres pirates però després vam veure que no.

Ell ens va dir:

- Si el capità us veu aquí us esclavitzarà, aneu al poble i demaneu per el senyor

Josep. Digeu-li que veniu de part meva, ell us allotjarà i us donarà de menjar.

Ens trobarem aquí demà quan surti el sol.

Vam fer el que ens va dir el gromet.

MMI

(conte escrit amb 9 anys)

La caixa màgica (I)

2007-11-06T08:16:09+00:00

Hi havia una vegada un nen que es deia Francesc.

A en Francesc li agradava molt investigar, per això un dia va pujar dalt les golfes de casa seva per buscar coses antigues.

Va trobar un retrat del seu rebesavi però estava una mica escardat.

També va trobar la flauta travessera de fusta vella de l’avi que se la va canviar per una de metall perquè estava desafinada.

La màquina d’escriure, que no se sap ven bé de qui era perquè ja la van comprar de segona mà, i moltes coses més.

Va sentir que el cridaven, va parar una mica més d’atenció, era la mare que el cridava per anar a dinar.

Després de dinar en Francesc tot content, va tornar a pujar a les golfes.

Va veure que sota d’una camisa vella del pare i havia alguna cosa, va agafar la camisa amb molt de comte perquè pel pare aquella camisa era molt valuosa.

Quan per fi l’havia apartat va veure una caixa vella plena de pols.

Primer no li va donar gents d’importància però després li va agafar curiositat i la va obrir, va veure que hi havia un mapa.

Al mapa i posava unes coses molt estranyes que no sabia llegir, l’únic que es podia llegir era “platja”.

Així que va trucar els seus amics, en David, la Mar, l’Isil, l’Àngel, l’Aleix i la Maria i va agafar un bon berenar. Va anar a tota pastilla cap a la platja del poble.

Allà es van reunir tots plegats i el David va dir:

- Au, que esperes ensenya’ns el mapa.

Jo molt nerviós vaig treure el mapa de la maleta, que estava una mica arrugat perquè m’havia deixat la carpeta a casa.

Jo vaig dir:

- Mireu aquest es el mapa diu que hi ha d’haver un cofre a aquesta platja, bé això es el que he entès, així que a buscar.

Tots ens vam posar a buscar però no hi havia manera, no trobàvem res.
Continuará...
Quan pugui ja aniré afegint més pàgines d'aquest conte, perquè és molt llarg.
MMI

La màquina d'escriure i les tecles bojes

2007-11-06T08:15:17+00:00

Aquesta història ens comença en un poble de muntanya, de finals del segle vint, on un nen anomenat Francesc i el seu amic Manel emprenien camí muntanya amunt. Ells volien anar a cercar una cabana, a trobar una cova o algun lloc per jugar, quan de sobte van sentir un soroll que sortia de sota terra:

- aaaa, bbbb, cccc, dddd!!!

Els dos nens es van espantar tant, que molt ràpidament van corre cames ajudeu-me cap baix el poble, fins que per fi van arribar a casa d’en Manel, tots dos estaven morts de por, fins que un dels dos, ara no recordo qui, va dir:

- Que era aquell soroll que em sentit allà dalt?

L’altre molt espantat encara per lo que havia passat, va contestar:

- No ho ser, jo he sentit el mateix que tu...

En aquell moment es va sentir una veu molt fina que venia de la sala d’estar, era la mare que deia:

- Francesc, ja es fosc, la teva mare ja deu patir, serà millor que vagis a casa teva.

En Francesc va fer el que li va dir la mare d’en Manel i va marxar. Però abans de marxar va parlar amb en Manel i van quedar que l’endemà al matí es trobarien a la plaça del poble per tornar a anar a...

I així va ser, l’endemà a primera hora del matí ja els podies veure tots dos amb una motxilla i una jaqueta. Deu minuts després ja estaven pujant muntanya amunt, però aquest cop més preparats. Llavors van arribar al lloc on havien sentit el soroll el dia anterior, i van parar de caminar. Es van assentar amb una roca que hi havia per allà la vora i van esperar un altre cop aquell soroll tan misteriós, fins que de sobte es va sentir:

- aaaa, bbbb, cccc, dddd!!!

Llavors van fer un gran esforç per no espantar-se i tots dos van treure una pala de dins de la motxilla i van començar a cavar. Va passar mitja hora, una hora i mitja més però llavors en Francesc va dir:

- Mira que he trobat Manel! Es una màquina d’escriure!

Però es van pensar que no tenia cap importància i la van deixar arraconada en un lloc.

A primera vista, aquella maquina d’escriure era com qualsevol, però si te la miraves bé, veies que tenia coses especials que uns nens no podien veure:

En primer lloc, les tecles estaven desordenades i en últim, no era una màquina amb un color molt normal, hi havia dibuixada una cara, amb ulls i boca.

Els nens van seguir cavant fins a l’hora de dinar, llavors van fer una petita parada i van seguir fins que es va fer fosc, llavors van pensar que pot ser si que era la màquina la que havia provocat tot aquell aldarull. Finalment van marxar cap a casa amb molta intriga:

- D’on sortia aquell soroll? De la màquina? –es preguntaven contínuament.-

En arribar al poble en Manel que li agradava molt experimentar i descobrir, es va quedar la màquina tota aquella nit, la veritat es que va passar una mica de por perquè:

Quan va acabar de sopar, ell es va posar a mirar la màquina fixament, i com que ell no es un nen babau, sinó un nen mol intel·ligent va veure que aquella màquina no era normal. Ell va veure que les tecles estaven desordenades, que tenia una cara dibuixada amb ulls i boca i fins i tot, a la nit va sentir:

- aaaa, bbbb, cccc, dddd!!!

L’endemà tot orgullós va anar a casa del seu amic en Francesc i li va dir:

- Ja he descobert que va ser el soroll que vam sentir aquell dia a la muntanya, va ser la màquina d’escriure. Ahir quan vaig anar a dormir vaig sentir el mateix soroll que l’altra dia. En Francesc li va respondre:

- I si provem d’escriure-hi?

A en Manel no li va semblar mala idea i va fer que si amb el cap, van posar un full dins la màquina i van començar a escriure: hi havia una vegada...

Llavors la màquina es va parar i no van pogué escriure més però en aquell moment en Francesc i en Manel es van posar a parlar, van mirar la màquina i... no pot ser! La màquina estava escrivint tot lo que deien, i sense cap falta!

Van passar uns dies d’aquell descobriment i... no pot ser! Tot el que havia escrit la màquina va passar de veritat!

En aquell moment a en Francesc se li va acudir d’escriure coses com per exemple: que s’acabessin les guerres, que no hi hagués gent pobre, en fi, lo que tothom desintegra: LA PAU

Ara ja ho sabeu, si mai aneu a la muntanya o en algún turó i sentiu un soroll estrany, no os espanteu, podria ser una màquina d’escriure que encara busca un nen o nena per que salvi el món.

MMI