Aquesta història ens comença en un poble de muntanya, de finals del segle vint, on un nen anomenat Francesc i el seu amic Manel emprenien camí muntanya amunt. Ells volien anar a cercar una cabana, a trobar una cova o algun lloc per jugar, quan de sobte van sentir un soroll que sortia de sota terra:
- aaaa, bbbb, cccc, dddd!!!
Els dos nens es van espantar tant, que molt ràpidament van corre cames ajudeu-me cap baix el poble, fins que per fi van arribar a casa d’en Manel, tots dos estaven morts de por, fins que un dels dos, ara no recordo qui, va dir:
- Que era aquell soroll que em sentit allà dalt?
L’altre molt espantat encara per lo que havia passat, va contestar:
- No ho ser, jo he sentit el mateix que tu...
En aquell moment es va sentir una veu molt fina que venia de la sala d’estar, era la mare que deia:
- Francesc, ja es fosc, la teva mare ja deu patir, serà millor que vagis a casa teva.
En Francesc va fer el que li va dir la mare d’en Manel i va marxar. Però abans de marxar va parlar amb en Manel i van quedar que l’endemà al matí es trobarien a la plaça del poble per tornar a anar a...
I així va ser, l’endemà a primera hora del matí ja els podies veure tots dos amb una motxilla i una jaqueta. Deu minuts després ja estaven pujant muntanya amunt, però aquest cop més preparats. Llavors van arribar al lloc on havien sentit el soroll el dia anterior, i van parar de caminar. Es van assentar amb una roca que hi havia per allà la vora i van esperar un altre cop aquell soroll tan misteriós, fins que de sobte es va sentir:
- aaaa, bbbb, cccc, dddd!!!
Llavors van fer un gran esforç per no espantar-se i tots dos van treure una pala de dins de la motxilla i van començar a cavar. Va passar mitja hora, una hora i mitja més però llavors en Francesc va dir:
- Mira que he trobat Manel! Es una màquina d’escriure!
Però es van pensar que no tenia cap importància i la van deixar arraconada en un lloc.
A primera vista, aquella maquina d’escriure era com qualsevol, però si te la miraves bé, veies que tenia coses especials que uns nens no podien veure:
En primer lloc, les tecles estaven desordenades i en últim, no era una màquina amb un color molt normal, hi havia dibuixada una cara, amb ulls i boca.
Els nens van seguir cavant fins a l’hora de dinar, llavors van fer una petita parada i van seguir fins que es va fer fosc, llavors van pensar que pot ser si que era la màquina la que havia provocat tot aquell aldarull. Finalment van marxar cap a casa amb molta intriga:
- D’on sortia aquell soroll? De la màquina? –es preguntaven contínuament.-
En arribar al poble en Manel que li agradava molt experimentar i descobrir, es va quedar la màquina tota aquella nit, la veritat es que va passar una mica de por perquè:
Quan va acabar de sopar, ell es va posar a mirar la màquina fixament, i com que ell no es un nen babau, sinó un nen mol intel·ligent va veure que aquella màquina no era normal. Ell va veure que les tecles estaven desordenades, que tenia una cara dibuixada amb ulls i boca i fins i tot, a la nit va sentir:
- aaaa, bbbb, cccc, dddd!!!
L’endemà tot orgullós va anar a casa del seu amic en Francesc i li va dir:
- Ja he descobert que va ser el soroll que vam sentir aquell dia a la muntanya, va ser la màquina d’escriure. Ahir quan vaig anar a dormir vaig sentir el mateix soroll que l’altra dia. En Francesc li va respondre:
- I si provem d’escriure-hi?
A en Manel no li va semblar mala idea i va fer que si amb el cap, van posar un full dins la màquina i van començar a escriure: hi havia una vegada...
Llavors la màquina es va parar i no van pogué escriure més però en aquell moment en Francesc i en Manel es van posar a parlar, van mirar la màquina i... no pot ser! La màquina estava escrivint tot lo que deien, i sense cap falta!
Van passar uns dies d’aquell descobriment i... no pot ser! Tot el que havia escrit la màquina va passar de veritat!
En aquell moment a en Francesc se li va acudir d’escriure coses com per exemple: que s’acabessin les guerres, que no hi hagués gent pobre, en fi, lo que tothom desintegra: LA PAU
Ara ja ho sabeu, si mai aneu a la muntanya o en algún turó i sentiu un soroll estrany, no os espanteu, podria ser una màquina d’escriure que encara busca un nen o nena per que salvi el món.
MMI
